Detalls i dibuixos descartats del Capítol II
En Jose
Hem volgut que l'espai fos molt auster. Només hem posat uns pilons per a donar profunditat de camp i enriquir mínimament el pla general, i així provocar la sensació de dintre i fora.
La conversa no avança, no es tanca ni va enlloc. La falta de motivació dels dos, que estan passant per una mala etapa, fa que cerquin mil excuses per perdre el temps. Intenten allargar el moment recordant les seves desventures, per així afrontar més tard allò que saben que han de fer. Una cookie es converteix en l'objecte dilatador que els hi donarà una aparent treva.
És curiós com totes les converses espontànies estan determinades per la situació vital de cada un i com, sense tenir-ho planejat, es desprén quelcom inesperat que sorprén fins i tot al propi protagonista. L'avantatge de tenir-les enregistrades és que pots confrontar-te novament amb aquell diàleg tantes vegades com vulguis i extreure noves conclusions (i en cada nou visionat es desprenen nous detalls). Això guanya sentit si, com en el cas de Les nostres vides dibuixades, es contextualitza amb altres peces semblants però enregistrades en un moment posterior. D'aquest mode, l'anàlisi pot fer-se per a descobrir el buit entre clip i clip i es pot establir una evolució entre capítols, una evolució no intencionada però inevitable ja que és la pròpia de la vida i de la realitat dels individus involucrats.
Extra:
El loco de Lesseps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada