El no-lloc, la confluència i el Capítol V
Davant la càmera, en David xerra amb uns familiars (els d'en Molina), ficticis, en un exercici d'imaginació. En el procés de fer un monòleg sense guió, interpretant un personatge aparentment aliè, es desprenen inevitablement, característiques pròpies de l'individu que realitza l'esforç. Això ens agrada i justifica el procés per la recerca de la veritat.
En el no-lloc conflueixen espais, persones, realitats. En aquest cas les distintes realitats són: 1) la de la pròpia gravació del capítol de Detective, Dígame: la del procés fílmic, la dels individus implicats; i les seves característiques vitals, la dels records comuns del grup; i la visió que tenen els uns dels altres, la del món fictici; i l'imaginari de cada un vers aquest univers... I, en el cas concret del trasllat de Detective, Dígame a Les nostres vides dibuixades, 2) la re-lectura de lo real: la realitat viscuda i la re-interpretació en la realitat de l'animació.
És, per tant, un cop visionat l'episodi novament, un dels capítols amb més confluències o capes i on el procés adquireix múltiples dimensions.
***
I recordeu, cada dimarts podreu veure un capítol nou de Les nostres vides dibuixades en aquesta pàgina web. I al llarg de la setmana, moguda a les xarxes socials i al bloc.
Facebook
https://www.facebook.com/LesNostresVides
Twitter
@lesnostresvides
www.lesnostresvidesdibuixades.com
Segons definiria Marc Augé el concepte de "no-lloc": "son aquells espais de transitorietat que no tenen una importància suficient per a ser considerats com a "llocs". Manca de la configuració dels espais, és en canvi circumstancial, quasi exclusivament definit pel passar d'individus. No personalitza ni aporta a la identitat perquè no és fàcil interioritzar els seus aspectes o components."
Tot i que ell es refereix més a l'aspecte urbà: "a les autopistes, als aeroports i als ambients recreats amb la finalitat de que els cossos circulin lluny del "lloc" o de l'"espai públic" vertader que permet enfortir la identitat, el vincle i la història". Podem aplicar el concepte a la noció de passadís del Capítol V.
Així, el passadís, entès com a petit no-lloc dins la vivenda (potser no tant agressiu com en l'aspecte urbà, però amb característiques ben semblants), és un espai circumstancial de pas i de connexió entre les distintes estances. Probablement per aquesta característica de inpersonalitat que no tenen la sala d'estar o el dormitori, és un dels espais òptims per a divagar o reflexionar (si ho entenem com a desenganxar-se intel·lectualment d'allò terrenal, per a establir un diàleg interior).
Per la concepció purament pràctica del passadís (i la seva geometria), no admet masses ornaments que puguin distreure o condicionar la reflexió de l'individu. A més, l'espai convida a desplaçar-se d'un cantó a l'altre per a distreure la mirada de possibles estímuls externs, acceptant, d'algun mode, la mateixa essència del corredor i emulant la típica imatge del pensador.
Així, el passadís, entès com a petit no-lloc dins la vivenda (potser no tant agressiu com en l'aspecte urbà, però amb característiques ben semblants), és un espai circumstancial de pas i de connexió entre les distintes estances. Probablement per aquesta característica de inpersonalitat que no tenen la sala d'estar o el dormitori, és un dels espais òptims per a divagar o reflexionar (si ho entenem com a desenganxar-se intel·lectualment d'allò terrenal, per a establir un diàleg interior).
Per la concepció purament pràctica del passadís (i la seva geometria), no admet masses ornaments que puguin distreure o condicionar la reflexió de l'individu. A més, l'espai convida a desplaçar-se d'un cantó a l'altre per a distreure la mirada de possibles estímuls externs, acceptant, d'algun mode, la mateixa essència del corredor i emulant la típica imatge del pensador.
En canvi, romandre al no-lloc, és experimentar l'espai d'una altra manera. Si ho fem, trenquem les seves pròpies regles i ens atorguem un altre punt de vista. És, fins i tot, un acte de rebel·lia ja que asseure's, és anar en contra de la seva pròpia funcionalitat.
Així, al Capítol V, en David seu en una cadira situada en mig del passadís, i parla per telèfon. En la conversa, improvisa el paper d'un jove detectiu anomenat Ricard Molina que és el personatge protagonista de la sèrie Detective, Dígame (un projecte de sèrie que estem preparant). Aquest capítol recull el procés de realització i la gravació d'una de les escenes on en Molina parla amb la seva família.
Així, al Capítol V, en David seu en una cadira situada en mig del passadís, i parla per telèfon. En la conversa, improvisa el paper d'un jove detectiu anomenat Ricard Molina que és el personatge protagonista de la sèrie Detective, Dígame (un projecte de sèrie que estem preparant). Aquest capítol recull el procés de realització i la gravació d'una de les escenes on en Molina parla amb la seva família.
 |
| "Frame" de Detective, Dígame |
En el no-lloc conflueixen espais, persones, realitats. En aquest cas les distintes realitats són: 1) la de la pròpia gravació del capítol de Detective, Dígame: la del procés fílmic, la dels individus implicats; i les seves característiques vitals, la dels records comuns del grup; i la visió que tenen els uns dels altres, la del món fictici; i l'imaginari de cada un vers aquest univers... I, en el cas concret del trasllat de Detective, Dígame a Les nostres vides dibuixades, 2) la re-lectura de lo real: la realitat viscuda i la re-interpretació en la realitat de l'animació.
És, per tant, un cop visionat l'episodi novament, un dels capítols amb més confluències o capes i on el procés adquireix múltiples dimensions.
Us deixem amb el Capítol V:
***
I recordeu, cada dimarts podreu veure un capítol nou de Les nostres vides dibuixades en aquesta pàgina web. I al llarg de la setmana, moguda a les xarxes socials i al bloc.
https://www.facebook.com/LesNostresVides
@lesnostresvides
www.lesnostresvidesdibuixades.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada