Les nostres vides dibuixades

Serielizados parla de la sèrie a Time Out!

Els amics de Serielizados han dedicat un article sobre la sèrie al seu bloc de la revista Time Out Barcelona amb un títol: "Les nostres vides dibuixades (o com fer de la imperfecció virtut)", què ens ha tret un somriure. Sempre és bo saber com arriba el que fas a l'altra gent i és molt agradable veure com, de la part de l'espectador, hi ha una reacció argumentada.

El text comença amb una cita d'un diàleg del capítol VII:

"Es curioso... Por qué hacer un directo para que salga perfecto. Y se ponen tensos... Cuando es cuando sale mal que se recuerda el directo. Te recuerdan por la cagada, pero te recuerdan. Juegas a la perfección para que te olviden. Hostia... No! Cágala tío!" - Santiago D. Risco (Capítol 7).

Aquí podeu llegir l'article sencer.

Sempre se'ns fa estrany quan algú parla de la sèrie, i més si és a partir de la estètica de la "imperfecció". Ho entenem perfectament, i fins hi tot nosaltres hem jugat molt conscientment amb aquesta etiqueta, però la veritat és que ens sorprén com a "definició total" perquè en el fons és una cosa totalment involuntària, què neix més de l'impuls que de la reflexió. És a dir, no és trivial; no parteix de l'atracció, la recerca o l'emulació d'una estètica coneguda, sinó que aquesta ve determinada com a conseqüència del procés. I que aquesta característica causal acabi cobrant tanta importància; és interessant. D'alguna manera és una reacció natural.

Sovint hem parlat entre nosaltres sobre aquesta qüestió: la relació entre el procés i el resultat; entre el contingut i la forma; i en com tots els elements què hi participen hi han d'ésser d'un mode honest i sense maquillatges. Amb el temps ens anem ratificant: per a nosaltres aquesta és la única manera de fer les coses. Per això, sempre que es parla de la sèrie com a "punky" o "imperfecte", ens fa treure un somriure i pensem què, simplement, és el que ens surt de dintre en aquest moment.

I, com que per a nosaltres és totalment natural, se'ns fa rara la categorització. A més, i aquí volem fer un petit incís; la categorització - una necessitat molt humana - és al torn estranya i inquietant, és la necessitat de classificar un context a priori antròpic. L'home perdut i desorientat davant el món. Però, com és natural, en l'intent d'organitzar-se les idees, sempre cau en la mitja veritat i la mitja mentida, sempre se n'oblida de part perquè no ho pot abastar tot. I això és més divertit, si ets tu l'objecte a categoritzar, entitat potser abstracta davant els ulls aliens; que cal presentar, entendre i organitzar. Per tant, i reprenent la idea inicial d'aquest paràgraf, aquesta categorització què ens atorguen se'ns fa estranya perquè per a nosaltres no és una elecció, és que no hi ha cap altre camí.

"És important aguantar el tempo, relaxar-te i deixar que et parli el foli en blanc. Les idees es llegeixen entre línies… I l’espera paga la pena. Llavors apareixen bones reflexions i bons moments còmics (portats per uns silencis adequats i per un minimalisme en les expressions facials delirant)." - Serielizados.

Dit això,

VISCA EL PUNK.



***

Recorda, cada setmana un capítol nou a la teva televisió local i el dimarts el podràs veure en aquesta pàgina web.

Aprofita i posa't al dia: veure els capítols.

Segueix el projecte a la pàgina de Facebook /LesNostresVides i a Twitter @Lesnostresvides.