Les nostres vides dibuixades

CAPÍTOL XIII

Algunes setmanes abans d'emetre la sèrie, en una entrada en aquest mateix bloc vàrem escriure un paràgraf que segurament val la pena recuperar:

"L'elaboració i les primeres projeccions de la sèrie (les presentacions que hem anat fent del capítol pilot) han anat paral·leles i s'han espaiat en un llarg període de temps d'acord amb les circumstàncies de cada moment, sense seguir cap propòsit preestablert per nosaltres. Per això, podem dir que durant aquest temps la concepció mateixa de la sèrie ha anat evolucionant.

La sèrie, més que el relat d'un conjunt determinat d'esdeveniments, s'ha acabat convertint en el reflex del pas del temps, del testimoni de la nostra memòria i dels vincles que hem anat creant. Les nostres vides dibuixades, és el crepuscle d'un grup. No podria haver estat de cap altra manera, començar des d'un punt i acabar a un altre completament diferent."

D'alguna manera aquest no és un episodi final, igual que el capítol pilot no era el principi de res. Cada capítol és un moment independent amb un principi i un final propis. 

Ara ja estan tots penjats a Internet (i d'aquí poc els tornarem a pujar en millor definició d'imatge i so), i els podeu anar consultant quan vulgueu, quan estigueu avorrits sempre podeu tornar a n'aquests 13 moments que leviten per Internet. Acumulació de temps dosificades, el que ha estat un any de les nostres vides.  

I si l'episodi anterior tancava un cercle amb el segon de la sèrie, marcat amb el pas d'un any entre les dues gravacions, aquest tanca un cercle amb la primera animació que vàrem fer fa tres anys, Volíem ser els reis del mambo.

Aquí els teniu els dos:

Capítol XIII (2013)

Volíem ser els reis del mambo (2010)






***


I això no ha estat tot,
sa festa contiua.