Les nostres vides dibuixades

CINEMA PROTESTA

No ens interessa allò purament "trivial", no volem explicar anècdotes, ni petites històries costumbristes. La paraula "costumbrisme" ens fa mal. Quan pensam amb costumbrisme ens ve això al cap; i, sense voler ofendre a ningú, no té res a veure amb el que intentem fer amb aquesta sèrie.

Si la sèrie tracta del nostre grup d'amics i familiars és perquè és un recurs que tenim molt a mà, els estimem, i volem eternitzar un moment amb ells. Ens interessa el contacte amb la realitat, amb la vida. Per això la sèrie tracta de les nostres vides, no tenim cap ambició de fer "sainets costumbristes" moderns, ni explicar històries de joves a Barcelona.

El que fem no és fàcil ni còmode, cada capítol sorgeix d'un impuls vital i visceral. Intentem que cada episodi sigui diferent, que no se semblin a res, ni tan sols entre ells (temàtica, duració, to...). Pensem que és difícil trobar-hi referències externes, d'altres pel·lícules o sèries. És difícil, però volem fer una cosa única, l'originalitat és el valor que més valorem.

Podríem dir que, a nivell creatiu, hi ha dues opcions: recorrer el camí que t'han marcat altres (i intentar fer-ho de la manera més personal) o anar directe al bosc i perdre't entre els arbres i els animals. La segona opció és més divertida i emocionant, i encara que acabes amb moltes ferides i fent pudor, l'experiència és el que conta. En interessa més l'emoció de l'acció, que la seguretat de la reflexió, és a dir, no podem permetre que un excès d'anàlisi ens paralitzi, preferim l'impuls d'aquell acte que és capaç de posposar la reflexió per després.

Volem fer una sèrie sincera, que digui alguna cosa de nosaltres mateixos. No ens agrada la gent que fa pel·lícules d'una forma i després viuen d'una altra. Ho trobem indigne. Tenim la necessitat de conectar amb la gent i expressar algunes coses, i considerem que per aconseguir-ho, la forma juga un paper essencial. S'ha de ser coherent amb l'estètica i la idea que hi ha darrera.

A una entrevista Jess Franco explicava que ell feia "cinema protesta", amb les seves paraules: "el cine protesta no consiste en retratar a gente que sufre mucho y que están en contra del sistema, pero con un rodaje y con una estética como si fuera una película de Wiliam Wylder. La protesta debe de estar dentro de las imágenes".

Cada dimarts un episodi nou!

Havent dit això, us deixem amb una cançoneta: